Les Pantalles

LES PANTALLES I ELS MEUS FILLS, COM HO GESTIONEM?

• Hem de tenir en compte que la base comunicativa dels adolescents d'avui en dia passa pel mòbil i és per a ells tant important com ho era el telèfon per a nosaltres. Deixar-los fora dels mòbils és aïllar-los socialment i precisament el que no volen els nens i nenes és quedar-se fora del grup. Volen ser com els altres. En aquest sentit, quan el nen és prou madur, cal oferir-li un telèfon mòbil ( cap als 12 anys ) per integrar-lo. Abans no té gaire sentit ja que no sap com usar-lo realment, però nosaltres podem usar-lo amb ell i ensenyar-li com ho fem i transmetent-li els nostres valors mentre ho fa. Tinguem en compte que les pantalles no són bones o dolentes, són eines i poden usar-se bé o malament.
• Cal consensuar mitjançant un contracte o unes normes com s'utilitzarà la tecnologia. És important indicar-ho clarament i amb una temporalització precisa. Per exemple, podràs usar el mòbil durant una hora o podràs veure un capítol o tens permís per mirar la tele els caps de setmana dues horetes. Els límits són importants perquè aporten seguretat i ajuden a estructurar al nen l'ús que pot fer-ne. Cal que tota la família tingui unes normes clares i es compleixin. Els límits a vegades són feixucs de defensar però és molt important no dubtar a l'hora de fer-ho. Si som incoherents, ells no ens faran cas. Si hi ha un límit s'ha de complir, sempre.
• Sovint hi ha famílies amb una actitud talibana i no volen que apareguin pantalles per casa fins als 18. Això no és coherent. Cal compensar i ser realistes amb l'entorn on s'ha de desenvolupar el nostre fill. Nosaltres tenim por que ells utilitzin les tecnologies perquè per nosaltres és un canvi i els projectem les nostres pors. Hem de conèixer aquestes eines i donar-los accés supervisat o amb control parental. I sobretot, quan són petits, acompanyar-los perquè sàpiguen què està bé i què no segons els nostres valors.
• Hem d'intentar ensenyar amb l'exemple. Per a un nen, si la seva mare o pare fan una cosa és que està ben feta. Si sopeu mirant la tele, o esteu tot el dia mirant el mòbil, ells creuen que això és el que s'ha de fer. Si ho fa el pare/mare segur que està bé.
• Les pantalles, habitualment, provoquen plaer als infants i són una bona eina de negociació quan s'aplica un càstig. Quan castiguem un nen, està bé que li expliquem com ens hem sentit, però no hem d'esperar que se'n recordi. Per ell l'emoció no ha existit ja que qui l'ha sentida ets tu. En aquest cas, si és prou greu, cal fer-li patir en pròpia pell una mica del que ens ha fet sentir perquè en sigui conscient i una manera és treure-li alguna cosa que li provoqui plaer un temps. Hem de ser molt conscients que és fonamental posar-hi un temps màxim en concordança al greuge provocat. A la vida adulta d'aixó se'n diu sancions i el que et treuen són diners.

La Televisió

• Sempre és recomanable mirar la televisió amb els nens per explicar-los què pensem del que estem veient o aclarir el que potser no entenen.
• No és gaire recomanable deixar els nens mirant qualsevol cosa, és més indicat posar-los algun contingut conegut o amb control parental.
• Tinguem en compte que encara que el canal sigui infantil, pot ser que no facin programació infantil. A TV3 ho tenen molt en compte però no és així en altres casos com Boing o Disney Channel on la classificació per edats no existeix.
• És molt recomanable tenir només televisió a llocs en família i no en habitacions aïllades, com a l’habitació. Això ajuda a què tots mirem el mateix i siguem conscients del que s’està mirant.
• La mitjana de visionat de televisió és de 5hores i és una mica excessiu. Tot i això, si marquem un límit clar, el nostre sentit comú és el que mana.
• Hem d’intentar evitar utilitzar el televisor com un element per alliberar-nos dels nens. Ells ho perceben i ho utilitzaran en aquest sentit per aconseguir-ho i després és molt difícil raonar-hi.

Vídeojocs

• Amb els jocs cal tenir clar que hi ha una classificació per edats i comprovar sempre que són recomanables per l’edat del nostre fill. Aquest sistema s’anomena PEGI.
• Sovint tenim la imatge que els vídeojocs aïllen els nens de la família. Però també pot ser àmbit de relació si nosaltres també hi juguem amb ells.
• Quan un nen està jugant, hem de tenir en compte que els absorbeix i sovint no ens senten. És important marcar un temps límit o anar-los avisant perquè trobin el moment de parar. Posar un cronòmetre o alarma amb avís sonor és interessant per no haver-se d’estar preocupant.

Mòbils i tauletes

• Els tauletes i mòbils són eines que poden ajudar o perjudicar al nostre fill depenent de l’ús que se’n faci.
• Com a eines, cal un cert nivell de maduresa per poder-les utilitzar i cal que algú els ensenyi com usar-les. I cal tenir en compte que, encara que no vulguem, les usaran, molt més que com nosaltres també les estem usant al dia a dia.
• Nosaltres hem de controlar què hi ha instal·lat a les tauletes i què pot usar el nostre fill, i hem d'activar el control parental, però no hem de caure en el parany d'espiar què fa i donar-li confiança.
• Quan comprem al nostre fill el seu primer mòbil, cal deixar-li clar que NO ÉS SEU. El mòbil és dels pares i li cedeixen per a què en faci ús. En aquest moment, és quan se l'ha d'informar del preu que ha tingut i se li ha de fer firmar un contracte on s'especifiqui les normes d'ús.